Fa
uns quants anys, uns trenta, que es parla i s’escriu de que Reus hauria de
tenir un espai museístic on exhibir alguns dels cotxes i motos antigues i clàssiques
que tenen diversos col·leccionistes de la ciutat i la comarca, amb un apartat especial
dedicat a les motos Reddis, que es van construir a la capital del Baix Camp entre 1954 i 1973. Però, sempre, tot queda en paraules, bon propòsits i res mes.
Una
de les primeres ocasions que se’n va parlar i escriure va ser el novembre de l’any
1988, quan el setmanari “Reus Diari” va publicar un article després de la celebració del
Saló de l’Automòbil d’Ocasió (SAO), que amb el títol “El SAO vol crear el museu
del cotxe vell”, on s’hi havia d’exposar els Seat 600 i 1400, Citroën 2 cv o
els Renault 4/4 i Gordini, entre molts altres.
En
aquella ocasió, Josep Mª Pàmies Vallés, president del Comité executiu del SAO,
explicava que havien pensat i projectat fer un museu del cotxe vell. Aquest
museu podria reunir diversos cotxes dels anys 50 del segle passat, moment en
que va començar la fabricació la indústria estatal de l’època moderna i que
aquell 1988, encara en circulava algun per Reus. També les motos, com la
Reddis, que es va fabricar en aquella època a Reus, explicaven.
Sembla
ser, que la idea va caure be a l’alcalde de les hores, Josep Abelló, però hi
havia l’inconvenient que s’havien de trobar uns locals. Com no es van trobar,
tot va quedar en una proposta.
Anys
més tard, el març del 2012, la redactora del Diari de Tarragona, Mònica Just,
publicava en aquest rotatiu, just finalitzada l’edició d’aquell any de
l’Epocauto, que “un grup de reusencs treballa per crear un museu de motos
antigues”, afegint que “encara que el projecte es troba en estat embrionari, ja
s’han donat els primers passos i les perspectives son positives”.
Es
dona la coincidència que aquell 2012 la família Sentís Armengol celebrava els
60 anys del primer prototip del que després seria la moto Reddis. Es va
realitzar un acte en el que Anton Sentís i Pol Vilà (nebot i net dels fundadors
de la marca) van presentar un treball de recerca sobre la marca, que havien
realitzat per l’escola.
Possiblement
va ser en aquest acte on la periodista va aprofitar per treure el tema del
museu. En aquest sentit, Anton Ferrer, aleshores president del Grup de Motos
Clàssiques de Reus, li manifestava de la “importància de crear sinergies i
formes de treballar conjuntament per poder impulsar iniciatives com aquesta”.
Sembla ser, que ja havien mantingut contactes, un d’ells amb l’alcalde Carles
Pellicer, que havia vist amb bons ulls aquella proposta i l’havia valorat molt
positiva, però “la crisis és aquí i haurem de treballar per aconseguir-ho”,
deia Pellicer a la redactora del Diari de Tarragona.
 |
| Edifici de propietat municipal que podria servir per a seu d’un museu. |
Han
passat cinc anys més i, fa uns dies una altra persona, relacionada i
coneixedora del sector dels vehicles clàssics i antics, em va parlar novament
del tema, i li semblava que de local se’n podria trobar, doncs n’hi ha de
propietat municipal que no s’utilitzen, però falta voluntat d’entesa i ganes
d’aconseguir-ho.
Quans anys haurem d’esperar
per tornar-ne a parlar o escriure i, quants més perquè es realitzi?. Perquè a
més d’haver la voluntat de trobar un local, pel que he pogut comprovar, poques
persones estarien disposades a cedir (temporalment) algun dels seus vehicles,
siguin cotxes o motos.
