El Grup d'Aficionats als Vehicles
d'Època, cada any, dediquen una de les sortides com a "Dia del Club",
que és diferent de les altres, ja que en aquesta només es fa una ruta turística
i es va a esmorzar, no dinar com a la majoria. En aquesta ocasió va ser la
localitat de Forès a la Conca de Barberà. A més es va aprofitar aquest dia per
iniciat les sortides des d'un punt de trobada diferent, la plaça del Mercat
Central.
Fins ara totes les sortides de cotxes
clàssics s'iniciaven des de la plaça de la Llibertat, però "a causa dels
atemptats van posar unes tanques de ciment que eviten que els cotxes pugin al
centre de la plaça, aleshores vam pensar que un bon punt seria el Mercat
Central, davant de l'antic Hospital", explicava Joan Abril, president de
l'entitat.
En
total es van reunir una trentena de cotxes clàssics amb diversitat de marques
que, passat per alguns carrers de Reus (no tots perquè ens vam trobar tallat el
raval de Robuster), es va haver de fer un tomb més ampli per sortir de la
ciutat per agafar la C-14 cap a Alcover, La Riba i Montblanc, on a l'entrada
faríem una aturada per tornar a anar tots junts cap a La Guàrdia dels Prats,
Pira Sarral i Forès.
Forès és un petit municipi,
estratègicament ubicat, que ofereix bones vistes de la comarca de la Conca de
Barberà. Hi ha un nucli antic situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est
de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més
modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen
a Passanant i a Conesa.
El vent, que ens va acompanyar en tot
el viatge, en arribar a Forès, continuava, la situació del poble, dalt d'un
turó, ajudava. A més, la vila és al mig del parc eòlic Conesa II i al costat de
la serra del Tallat i el de Les forques, el que significa que és una zona
ventosa.
En un local de l'Ajuntament, que ens
va resguardar del fred i el vent, ens van servir el clàssic esmorzar de
forquilla: amanida amb embotits i la llonganissa amb fesols, a més d'un gelat
de postre i tot acompanyat amb vi i aigua. No va faltar el cafè i la copa per
quedar complets.
Una caminada per pujar a l'església i
al mirador va ajudar a pair el que havíem menjat. Es va poder visitar
l'església, que és un edifici romànic, de la segona meitat del segle XII, amb
planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. El segle XIV s'afegiren dues
capelles laterals que donaren lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues
portes, les dues a migdia. La més antiga, emprada per les dones, està decorada
amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles.
Està més d'un metre per sota del nivell del carrer i s'hi accedeix per esglaons
de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, és la porta dels
homes. És més sòbria i a sobre seu s'alça el campanar, bastit sobre la mateixa
volta de creuer. El campanar és de planta quadrada en el seu tram inicial i la
seva part superior fou reconstruïda en època barroca amb tronc octogonal. S'hi
conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la
Mare de Déu de la Salut, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.
De
baixada, es van fer algunes propostes per canviar la ruta de tornada a Reus i
es va decidir que es podria passar per Conesa i visitar-la, ja que l'hora ho
permetia.
La
vila medieval de Conesa ve definida per un clos, delimitat perfectament per una
muralla defensiva. Les úniques obertures són dos portals que facilitaven el
control per part del senyor.
L'estructura
urbana és un exemple de model circular, tot seguint les corbes de nivell, amb
el castell a la zona més alta.
Gràcies
a alguns contactes, es va poder visitar l'entrada d'una de les cases de la
vila, Cal Gallard. La família Montpaó era la propietària d'un gran casal al s.
XII. El primer document d'aquest casal és del 1179. L'any 1287 l'adquirí el
Monestir de Santes Creus. Fra Jeroni Contijoch, enterrat a la Sala Capitular,
(1520-1593), fill de Conesa i Abat de Santes Creus aixecà una nova residència
pels monjos. Les obres s'inauguraren l'octubre de 1569 segons data en una pedra
de la façana. Aquesta, d'estil renaixentista, destaquen dos escuts de Santes
Creus i dos de l'Abat Jeroni Contijoch.
Avui,
d'ús particular, conserva a la planta baixa un joc d'arcades de diferents
èpoques. De la planta noble destaca la gran sala menjador, amb teginat de
bigues i motllures al sostre, festejadors a les finestres, oratori i alcova.
Llavors,
ja, va ser el moment de la tornada, que cada participant va fer pel seu compte
i per l'itinerari que més li interesses.
