L'estiu de 1921 naixia a
Reus el Montepío de San Cristóbal per a conductors d'automòbils de Reus. Era la
principal societat de socors mutus d'automobilisme de la ciutat. La germandat
va constituir-se amb força èxit, ja que al cap d'uns mesos, a mitjans de desembre,
donava «les més expressives gràcies als
propietaris d'automòbils [de Reus] (.....), per figurar la immensa majoria com
a socis protectors del mateix». De fet, l'associació reusenca va crear-se a
imatge del Montepío de San Cristóbal de Barcelona, fundat el 1907. També
conegut com a Montepío de Cheauffeurs, que el 1926 ja aplegava 4.000 associats.
Des d'un bon començament, l'acte públic de major relleu que va
organitzar el Montepío reusenc fou la celebració de Sant Cristòfol, patró dels
automobilistes, el 10 de juliol de cada any, una tradició d'origen francès que
va arribar a Catalunya el 1906. A Reus, sembla que va celebrar-se per primera
vegada el 1917 amb un festival que tingué lloc a Villa María. La propietària de
la finca, la senyora vda. De Quadrada, va obsequiar «als assistents a la festa
amb una medalla amb el bust de Sant Cristòfol i un esplèndid refresc». Més
endavant, el 1921 la plaça i l'església de la Puríssima Sang van acollir la
benedicció d'uns 40 cotxes i camions, que tot seguit van donar un tomb de
ravals.
El 10 de juliol de 1922 el Montepío de San Cristóbal per a
conductors d'automòbils de Reus ja va fer-se càrrec de la festivitat. L'entitat
va organitzar una missa i la benedicció d'automòbils a cura del Cardenal
Arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer al Santuari de Misericòrdia,
un sopar per als socis a l'Hotel de Londres i un «Gran Ball de l'Automóvil» al Teatre Bartrina «cedit galantment pel
seu empresari N'Evarist Fábregas». A poc a poc, la festivitat de Sant Cristòfol
va guanyar importància. En la commemoració de 1926, van tenir lloc la
benedicció de cotxes i la missa en record de Josep Cirera, que havia estat
president del Montepío, a l'ermita del Roser, i la desfilada de més de 80
automòbils pels ravals de la ciutat. La imatge de Sant Cristòfol, que va
presidir la celebració religiosa, fou «cedida por su propietaria la senyora
viuda de don Nemesio Cuadrada». A la tarda, la germandat va obsequiar «a los asilados de la Casa de Caridad con
una excursión merienda a las vecinas playas de Salou» i per cloure la
jornada festiva, va celebrar-se el tradicional ball a benefici de l'associació,
a la platea del Teatre Bartrina.
L'any
següent la novetat fou la benedicció d'una imatge del patró dels automobilistes
que havia estat adquirida per subscripció popular, a la capella de la Casa de
Caritat. A més, quan va organitzar-se l'habitual benedicció de cotxes al
passeig de Mata, una nova excursió amb els asilats de la Casa de Caritat a les
platges de Salou i un parell de balls, aquest cop al Teatre Circ, amenitzats
per la banda del Regiment d'Almansa de Tarragona. Finalment, el juliol de 1928,
al costat de la benedicció d'autos, un gran ball de gala a favor «de la caixa
d'invalidés» de l'associació al Teatre Circ i una excursió al Parc Samá, va
destacar la celebració una competició ciclista i una exhibició motociclista al
velòdrom de la Casa del Poble, ubicat al passeig de Mata, a fi de recollir més
fons per al Montepío.
Més
enllà de la festivitat de Sant Cristòfol, la germandat automobilista reusenca
també va desenvolupar altres activitats. Així, amb motiu de la celebració del
carnaval, va organitzar un «lucido baile
de máscaras» al Teatre Bartrina i una «cabalgata
humorística, compuesta por varios automóviles» que va recórrer els
principals carrers de la ciutat el febrer de 1926. I des de la vessant més
reivindicativa, el gener del mateix any, Francesc Maduell, el president del
Montepío reusenc, va transmetre un telegrama al ministre de Foment per
manifestar-li la «necesidad de substituir
las cadenas por puertas de madera el paso a nivel de la Compañía Norte en la
estación de Salou», un dels punts més perillosos de la xarxa de carreteres
del Camp de Tarragona on l'«año pasado un
automóvil rompió las cadenas por ser invisibles, salvándose de milagro sus
ocupantes».
Text extret del llibre AUTOMÒBILS A REUS – Del primer cotxe a l’actualitat
– 1988-2005 de Joan Navais i Frederic Samarra
Fotografies i documents: AUTOMÒBILS A REUS; L'Abans; Andreu Chacón Gilabert i col·lecció privada.
