L'antic Castell del Cambrer de Reus, un
edifici documentat en l'any 1171, era residència dels cambrers de la vila, que
eren canonges a la Seu de Tarragona. En el seu inici devia ser només una torre
solitària situada en un turó i destinada a vigilar els camins que confluïen al
caseriu de Reus. Actualment acull el Centre Cultural el Castell, que des del
dia 7 de novembre i fins al 7 de desembre, s'hi exposa una col·lecció de
fotografies d'Anton Pellicer de temàtica automobilista d'ara fa cent anys. L'exposició
es pot visitar de dimarts a dissabte de 17 a 20 hores. Àlex Cervelló ens la presenta.
Àlex Cervelló Salvadó
Comissari de l’exposició i
tècnic del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus
Les fotografies que es poden
veure a l’exposició van ser realitzades per Anton Pellicer, avi de l’actual
alcalde de Reus, Carles Pellicer Punyed. El fons, dipositat l’any 2017, consta
de 253 plaques de vidre estereoscòpiques (4 x10 cm), en blanc i negre. La
temàtica és diversa, però hi destaquen fotografies que mostren la vida
quotidiana i, també, els vehicles de l’època.
En aquesta mostra hem
seleccionat 36 fotografies de la Tercera Volta a Catalunya, organitzada pel
RACC els dies 7, 8 i 9 de juny de 1919. Desconeixem amb quina càmera es van
captar les fotografies, però sabem del cert que es tractava d’una càmera
estereoscòpica amb un objectiu fix (totes tenen el mateix format). El sistema
utilitzat captava dues imatges, separades per pocs centímetres, que –en
observar-les amb el visor adient– creaven un efecte òptic de profunditat. Es
tractava dels inicis de les tres dimensions.
A l’exposició, entre altres
coses, podem observar com eren les infraestructures viàries. En la majoria dels
trams per on havien de passar els vehicles, va ser necessari portar-hi a terme
obres de millora, ja fos a les pistes –de terra i pedres– o amb la construcció
de ponts.
Per exemple, el dia abans de
començar la cursa, una riuada va malmetre el pont que travessava el riu
Francolí. Per a evitar problemes, els organitzadors van decidir cercar rutes
alternatives, però el cap d’Obres Públiques de la Província –don José
Cabestany– no podia permetre que totes les feines fetes prèviament quedessin en
res i –segons una crònica coetània– «realizó el milagro de construir en un día
un resistente puente provisional que permitió pudieran cómodamente cruzar el
rio Francolí todos los automóviles de los concurrentes sin peligro de ningún
genero y sin sufrir retraso apreciable en la regularidad de su marcha».
A les fotografies també s’hi
poden veure els vehicles utilitzats pels corredors, que eren les millors
màquines del moment i que suposaren un autèntic espectacle per als veïns. A
Catalunya, els cotxes no estaven a l’abast de tothom, en realitat només en
tenien les famílies riques i la resta de la població s’ho mirava amb
curiositat. Per cortesia de Llavecar, Vehicles de Col·lecció, podem mostrar un
model David, construït l’any 1914
a Barcelona.
L’objectiu dels participants era
guanyar la cursa, però no es tractava únicament de saber qui era el més ràpid.
Els punts es repartien seguint diversos criteris, des de la regularitat: si el
conduïa el propietari, si hi anaven senyores, si els acompanyaven passatgers,
etc.
De fet, llegint la crònica
publicada a la revista Auto–Moto el juny de 1919, que hem reproduït a
l’exposició, es fa evident que la cursa en realitat era un esdeveniment social
més, on es jutjava l’atenció rebuda als restaurants en què menjaven o als
hotels on van passar les nits, entre molts altres detalls. Es tractava d’una
època contradictòria, en la qual la repressió de les reivindicacions socials i
nacionals s’alternava amb el progrés industrial, urbanístic i cultural.
El títol de l’exposició és un
homenatge a la pel·lícula «Aquellos chalados en sus locos cacharros», del
director Ken Annakin, estrenada el 1965 i que relatava una cursa que es va fer
entre Londres i París l’any 1910 tot mostrant les peripècies de determinats
corredors.
En definitiva, un petit
homenatge al ja famós Reus, París i Londres.