Cecilia Saucedo i Pau
Corrià, dos fotògrafs companys de la xarxa, m’han fet arribar unes imatges d’una
exposició de cotxes clàssics celebrada al parque Las Maravillas de Saltillo
(Mèxic) el passat mes de juliol, organitzada per l'Associació d'Autos Clàssics
de Saltillo. Entre els nombrosos cotxes «originals i modificats fins a 1987»,
que hi havia a l’exposició, m’ha cridat l’atenció
un esportiu Alfa Romeo de 1931. Es tracta d’un 8C-2600 Monza i sobre el qual centrarem aquest reportatge.
Si
be el vehicle es veu ben restaurat, sembla que hi ha algunes coses que s’han
fet d’una manera personalitzada, si les comparem amb imatges d’aquests mateixos
vehicles a la seva època, tot i que en algunes ocasions son a causa del recanvi que hi ha disponible.
Aquesta versió de l'Alfa
Romeo 8C és d'un cotxe de competició «civilitzat», el que volia dir, que es podia
matricular i circular lliurement pel carrer. Elegant, com la majoria d’esportius
italians i equipat amb un molt potent.
Sobre
l’Alfa Romeo 8C
El
primer model va ser el 8C 2300 de 1931, el nom era una referència al motor del
cotxe, amb 2.3 L (2336 cc). L'automòbil va ser dissenyat inicialment per a les
carreres, però també van ser produïdes 188 unitats que van ser usades com
automòbils de carretera. Mentre la versió de curses del 8C 2300 Spider,
conduïda per Tazio Nuvolari, va guanyar la cursa Targa Florio a Sicília el
1931 i 1932, la victòria de Monza al Gran Premi d'Itàlia el 1931 va donar el
nom "Monza" al cotxe de GP amb dos places, que era una versió escurçada
del Spider. Alfa Romeo freqüentment afegia el nom dels esdeveniments guanyats
al nom d'un automòbil.
Tazio Nuvolari amb l’Alfa Romeo 8C
2600 Monza nº 28
*Amb la complicitat de Cecilia Saucedo, Pau Corrià i autoclasico.com.mx
