L'Associació Moto Clàssic Constantí
té costum d'una de les sortides que organitza amb motos clàssiques sigui
dedicada al soci. D'aquesta manera, diumenge passat, dia 22 d'octubre, van
realitzar la corresponent a aquest any, amb l'assistència d'una vintena de
motocicletes.
Ben
d'hora, van preparar la taula d'inscripcions davant l'Ajuntament, on a més de
verificar que estaven inscrits, podien menjar coca amb xocolata i una beguda.
Procuraven que el participant no inicies la ruta amb l'estómac buit, ja que
tenia per davant una bona estona, fins a arribar a La Mussara, on s'esmorzaria.
Quan va ser l'hora i ja havien
arribat els participants, primera fotografia del grup davant la porta de
l'Ajuntament, perquè el fotògraf oficial de la vila pogués immortalitzar el
moment. Motors en marxa i inici del recorregut per la carretera que anava cap a
La Selva del Camp i d'allí a Vilaplana. Reagrupament i quan tornem a iniciar la
ruta, una Vespa que no es vol engegar. El seu conductor l'empeny carretera
avall, direcció a l'Aleixar i als pocs metres ja funciona. En aquest punt
enllaçaríem amb la carretera que puja cap a La Mussara.
Molt trànsit de cotxes (potser anaven
a buscar bolets?) i més d'un ciclista (ruta habitual dels que li donen al
pedal), però les motos, tot i tenir uns quants anys a sobre, no fallaven i
seguien el ritme adequat. Quant més amunt, més es notava el vent i la fredor
d'aquest diumenge. Xino xano, vam arribar al poble abandonat de La Mussara,
aparquem les motos davant l'antiga església i busquem un raconet al sol que ens
resguardés de l'aire i el fred, per poder esmorzar més o menys bé. Mentrestant,
un dels participants ha de reparar la seva muntura. Se li havia desmuntat la
vareta de la palanca del canvi de velocitats, un parell d'eines i solucionada
l'avaria.
Tot i que l'entrepà cada u se'l
portava de casa, no va faltar a taula el vi, l'aigua, les olives i els fuets,
que subministrava el club. Mentre es comentava la pujada i algun contratemps
succeït, anàvem menjant i bevent. Després, algú va treure el cafè i la
"petaca", però era previst acostar-se al refugi per prendre el cafè,
tallat o el que convingués.
La
següent parada seria la vila vermella de Prades, passant per la carretera de La
Febró. Allí, deixen les motos a l'entrada de la població i foto de família
davant la font i l'església. Tot-hom que hi havia a la plaça expectant del grup
de motoristes que havia arribat i la preparació per fer la instantània.
La
clàssica carretera on es disputava la carrera automobilística "Pujada a
Prades" i algun tram del Ral·li Catalunya, va servir per portar-nos cap a
Poblet i l'Espluga de Francolí. En arribar a Poblet van demanar permís per
entrar les motos dins el recinte per fer una foto, a la qual cosa van accedir.
Després direcció a L'Espluga de Francolí i a la Cova de la Font Major, que la
visitaríem abans de dinar.
A l'arribada a la Cova de la Font
Major, a l'Espluga de Francolí, vam coincidir amb el Clàssic Car Les
Franqueses, que també havien fet una ruta des d'aquesta localitat del Vallès
Oriental per visitar la Cova. Una dotzena de cotxes clàssics i de diferents
èpoques estaven a l'aparcament.
Puntualment
tot el grup, que érem unes 30 persones, ja que en arribar a la Cova ens
esperaven les mullers i fills d'alguns dels participants, una guia ens va
explicar tot el referent a la cova de la Font Major, una cavitat que passa per
sota de tota la població. Va estar descoberta el 1853, redescoberta el 1956 i
que encara s'hi està investigant. Per la cavitat i les prospeccions
realitzades, va estar ocupada en el Paleolític, el Neolític, l'edat de Bronze,
l'època Ibèrica, l'època Romana i una part del segle XX.
Cap
a les dues, anàvem a dinar, a un restaurant al costat mateix de la Cova. A
partir d'aquest moment va començar una tertúlia entre els participants,
explicant les sortides, dificultats en trobar algun recanvi .... Casualment,
tot parlant, vaig coincidir amb un matrimoni, que no eren de Constantí ni de la
rodalia, venien de Sant Feliu de Llobregat i havien participat amb la moto més
antiga, una BSA de 1952. Eren uns apassionats de les sortides fins al punt que
el dia anterior havien participat en una altra, més a prop de casa seva, amb
una Vespa.
Al
final del dinar es va fer una rifa d'obsequis i en què l'especial era un
pernil. Tots contents i amb ganes de tornar-hi, després de tot es va fer el
camí de tornada a casa per lliure.