No
és que ens hàgim equivocat de tema, ja que normalment escrivim sobre cotxes o
motos d'època i no entrem en els trens històrics. Però en aquesta ocasió és
diferent, ja que en una visita realitzada al Centre d'interpretació del
ferrocarril de Móra la Nova, durant les explicacions del guia, va comentar que
tenien una màquina (locomotora), que estaven restaurant, que a la seva època
-1959/1963- l'anomenaven "Pegasín" o "Memé", i això era
degut al fet que muntaven motors Pegaso. La raó era molt senzilla, d'aquesta
manera, al ser un motor de fabricació nacional i conegut per la majoria de
mecànics, no hi hauria problemes a l'hora de les reparacions.
Durant
els anys cinquanta, el parc de locomotores que RENFE utilitzava per a les
maniobres, estava compost pràcticament íntegrat per locomotores de vapor. Totes
elles rondaven entre els 80 i 100 anys d'antiguitat, i el seu manteniment era
cada vegada més difícil i onerós. S'imposava, doncs, una modernització, que per
l'evolució de la tecnologia i la indústria ferroviàries, s'havia de realitzar
amb locomotores diésel. Fruit d'aquesta iniciativa van ser tres sèries
principals de locomotores: les sèries 10300 i 10400 amb rodatge C i del tipus dieselelèctric.
I la sèrie 10100 amb rodatge B, de menors dimensions i del tipus dieselmecànic.
Aquesta
última sèrie, la formaven locomotores de reduïdes dimensions, el projecte de
les quals estava inspirat en les dues petites locomotores de maniobres que la
“Maquinista Terrestre y Marítima” de Barcelona, havia fabricat per MZA en els
anys trenta.
Aquestes
locomotores, amb un pes de tan sol 25 tones, estaven destinades a realitzar
maniobres lleugeres en dipòsits, tallers i estacions mitjanes i petites.
Una
de les missions per les quals van ser pensades (però que no va ser la seva
principal comesa) era la de descarregar les locomotores dels trens col·lectors
(els famosos “ruta”) , de les tedioses maniobres de llosa vagons de
mercaderies, que havien de deixar i recollir en les estacions del recorregut, i
que perllongaven la parada d'aquests trens, durant massa temps.
Aquesta
sèrie va ser el fruit de l'acord entre ”La Maquinista Terrestre y Marítima” i
la “Empresa Nacional de Autocamiones”. Van ser conegudes com “Memé” o “Pegasines”
(muntaven un motor Pegaso), i van anar normalment utilitzades en tallers,
dipòsits, estacions de mercaderies, ports i brancs industrials. Algunes d'elles
van ser venudes a empreses privades per a maniobres en les seves
instal·lacions.
La
sèrie estava formada per 46 unitats. Van ser fabricades entre els anys 1959 i
1963 per la Maquinista Terrestre y Marítima, Euskalduna i Makosa. El primer
prototip, que va ser realitzat per la Maquinista Terrestre y Marítima, estava pintat
de color groc i es va construir l'any 1956.
Aquestes
locomotores o tractor de maniobres, com s'ha escrit anteriorment, muntaven un
motor Pegaso, concretament un diésel de 4 temps i 6 cilindres en línia (ENASA
Pegaso III D). Les locomotores tenien una potència de 76 CV. Portaven tracció
mecànica amb embragatge hidràulic i pesaven 25 tones.
* Text
elaborat mitjançant comunicat de premsa
Fotografíes
de: Bernat Borrás (trenscat.cat), Marc Lugandos, M. Palou (Carril) i DPF
Fotografies
