El Morell, 12 de gener de 2019
Text i fotos Josep M. Pàmies
L’Associació Clàssics
Morell va celebrar, el passat mes de desembre, la festa per als seus associats
i, a la vegada, el seu segon aniversari. Doncs be, aprofitant aquesta
efemèrides com a excusa, he recuperat una crònica publicada a la revista Solo
Moto l’estiu de 1994, que fa referència a la segona Trobada de Motos Antigues
del Morell, organitzada aleshores pels amics del Motor del Morell, alguns dels
quals ara estan dins de Clàssics Morell. Una crònica de fa 24 anys, un record
que és el meu petit gra de sorra per celebrar el segon aniversari d’aquesta
nova associació: Clàssics Morell.
EL MORELL REUNEIX 83 MOTOS D'ÈPOCA
El Morell (Tarragona).- Per segon any consecutiu i després de l'èxit obtingut en
l'edició de l'any passat, el grup Amics del Motor del Morell van dur a terme la II Trobada de Motos
Antigues del Morell. La
Trobada va reunir vuitanta-tres motocicletes de
diferents‚poques, encara que les que mes van abundar van ser les denominades
post-clàssiques i les espanyoles englobades dins de la llista tancada. La
quantitat de motocicletes participants va ser similar a l'anterior edició,
encara que en aquesta ocasió hi havia mes qualitat que quantitat. Segons els
organitzadors, la qual cosa ells pretenen és anar millorant la qualitat i
disminuint la quantitat, doncs volen que a aquesta reunió vagin motocicletes
molt antigues i sigui realment vistós passejar per la Rambla Maragall ,
lloc on s'exposen les motocicletes abans de realitzar l’habitual recorregut
turístic pels pobles de l'entorn i els seus esperats aperitius. En aquesta
ocasió, els Amics del Motor del Morell van donar una opció als participants
perquè comencessin a arribar a la localitat al matí -la reunió era a partir de
les quatre de la tarda- oferint la possibilitat d'una degustació de vermut
Yzaguirre, com un suculent menjar en un restaurant de la localitat.
De tota manera, la majoria de participants, tots de la zona, van
preferir anar a la tarda i la Rambla Maragall va començar a omplir-se de
vehicles de dues rodes, -també hi havia un Biscuter (portaven motor dos temps)-,
que van ser l’atracció de tot el poble, que no va voler perdre’s l’oportunitat
d’observar les motos.
En aquesta segona edició, es van dur a terme unes proves especials
d'acceleració i frenada en les quals van participar tots els assistents. Després
d'això es començava el recorregut turístic, que portava als participants cap a
Vilallonga, Rourell, La Masó
i Vallmoll, on van ser obsequiats amb un refrigeri. Després del mateix es va
realitzar el camí de tornada cap al Morell.
A l'apartat de premis, a la regularitat se'l va emportar Joan Martínez,
seguit d'Albert Berguedá, Ramon de la
Fuente , Joan M. Aguado, Joan Fortuny i Esteve Bonet.
Però els premis a les motos van correspondre a Jordi Quer (Montesa 98,
de 1948) el primer en la Llista
tancada de motos espanyoles, mentre que Roman Adam (Guzzi Hispania, de 1959)
obtenia el segon. Maria Isabel Fortuny (Italjet de 1960) va obtenir el premi a
la llista tancada de velomotors. Josep M. Ferran (New Map 250 cc, de 1928) es va
portar el premi a la millor vintage clàssica; Josep M. Guri (Terrot de 1921) el
de la Vintage
de 175 cc, i Alfredo Fortuny (Guzzi Airone, de 1942) a la millor post clàssica.
En aquesta ocasió, la família Fortuny de Tarragona, va estar en la
reunió del Morell amb tres vehicles. Alfred portava una Guzzi Airon de 1942
importada d'Itàlia i que encara duia la matricula de Cremona; la seva filla
Maria Isabel va usar una altra italiana, en aquest cas un velomotor Italjet de
1960, mentre que el seu germà Joan portava molt eufòric una Harley Davidson de
1945, que havia estat de la primera sèrie de motos que l'Estat va comprar per a
la Guàrdia
del General Franco i que van servir per substituir els cavalls en algunes
ocasions.
De totes maneres, les motos mes antigues i que mes atracció van tenir
entre les persones que passejaven per la rambla del Morell, van ser les dels
cambrilencs Guri i Ferran, que amb les seves Terrot de 1921 i New Map de 1928,
van centrar moltes mirades. No era per menys, doncs la seva restauració era
perfecta i molt bé realitzada.
Ara caldrà esperar fins a l'any proper per saber si es compleix el de
mes qualitat i menys quantitat.
JOSEP M. PAMIES
SOLO MOTO -
TARRAGONA
