Els reusencs de principis del segle XX disposaven d’una oferta
esportiva que es limitava al ciclisme i al futbol, principalment. Després, de
manera més minoritària hi havia l’excursionisme i, més elitista, el tenis.
Posteriorment si va afegir alguna cursa motociclista. Pel que fa a
l’automobilisme, si es volia veure córrer els autos, havien de sortir de la
ciutat i anar cap a la zona de Barcelona.
Les
curses de motocicletes a Reus no es van iniciar fins al juliol de 1903, que el
Club Velocipedista en va organitzar la primera coincidint amb les curses
ciclistes que es feien al velòdrom per les festes de Sant Jaume.
A Catalunya, les primeres curses automobilístiques es començaven a
celebrar el 1908 amb la disputa de la «Copa Catalunya», després de la fundació
de l'Automóvil Club de Barcelona el 1906, que posteriorment va ser el Real Automóvil Club de Cataluña (RACC). Posteriorment van néixer el Moto Club Deportivo de Barcelona,
el 1913 i la Penya Rhin, el 1916, que van ser els grans promotors i
organitzadors de curses d’automòbils i motos.
El primer circuit proper a Reus on els aficionats podien anar a veure
competicions era el del Baix Penedès, que el formaven les carreteres que unien
el triangle format per Sitges, Cañellas i Vilanova i la Geltrú, de 27,885
quilòmetres i que va estar actiu entre 1906 i 1919, i que era on el RACC
organitzava la Copa Catalunya.
Reus va ser escenari d’una iniciativa privada l’octubre de 1916, la
copa «Villa Maria» en un circuit establert a la masia particular del mateix
nom, que hi ha als afores de Reus per la carretera de Falset. Les curses que
s’hi van disputar van ser de ciclisme, motocicletes i cyclecars.
D’aquesta manera
arribem a l’any 1919, un any molt especial per als reusencs, doncs hi hauria
molta activitat esportiva al voltant de l’automòbil. Una tindria a la capital
del Baix Camp com a final i inici d’etapa d’una cursa del Reial Automòbil Club
de Catalunya (RACC), al mes de juny; mentre que l’altra estaria organitzada a
la ciutat durant les festes i fires que es van dur a terme entre el final del
mes d’octubre i començament de novembre.
Els dies 3 al 12 de maig van marcar una fita important per al sector de
l’automoció, es va celebrar la primera “Exposición de automóviles” a Barcelona,
amb la presència de les marques d’automòbils del moment, Elizalde, Abadal
Buick, Chevrolet, Dion Bouton, Ford, Citroën, Opel, Mercedes, Nacional Sitjes,
entre altres; també marques de motocicletes, olis, pneumàtics i altres
complements de l’automoció.
Aquella primera exposició, que va tenir un èxit total, es va fer al
Palau de Belles Arts de Montjuïc. Exposició, que després esdevindria el “Salón
internacional del automóvil” i ara el “Automobile Bercelona”, que enguany també
celebra el centenari.
El RACC, que organitzava des del 1915 la «Vuelta a Cataluña» per a
automòbils, estava preparat la tercera edició d’aquesta prova i el recorregut
d’aquell any va tenir una etapa que s’aturava a Reus per dinar els
participants, fet que va crear un gran entusiasme entre els aficionats de la
capital del Baix Camp. La prova es realitzava entre els dies 7, 8 i 9 de
juliol, i la primera etapa tenia el següent recorregut: Barcelona - Tarragona -
Reus - L’Espluga de Francolí. A partir les 12 del migdia els reusencs van poder
veure com arribaven els participants per la carretera de Tarragona on van
muntar unes tribunes. Van dinar als restaurants dels hotels de Londres i París
i, a partir de les 3 de la tarda continuaren camí fins a l’Espluga.
Els reusencs van poder gaudir la seva pròpia cursa d’automobilisme,
aquesta era de caràcter local i es va organitzar per a les “Festes i fires” que
es celebraven entre el 25 d’octubre i el 2 de novembre. Com s’explica al
programa d’aquestes, “el dia 28
a les nou: GRAN CURSA DE REGULARITAT AMB AUTOS”,
recorrent-se el circuit de Reus, Falset, Móra, Vandellòs, Hospitalet, Cambrils
i Reus, disputant-se la “Copa «CIUTAT DE REUS» i altres valuosos premis”.
El diari “Foment”, que semblava ser l’oficial de les festes, publicava
quasi cada dia alguna informació de les mateixes, a començament del mes
d’octubre explicava que, s’exposava a l’aparador de l’establiment del senyor Marc Massó, al carrer de Monterols, “el
preciós automòbil Maxwell, tipus 1919, record que la comissió de festes ofereix
als cooperadors de les festes”. Era un cotxe que es rifava entre els posseïdors
de la butlleta que els tres primers números coincidissin amb el primer premi
del 22 de desembre de la Loteria Nacional. Era una manera més de sufragar les
altes despeses que s’havien previst per les festes.
En aquest sentit, ja feia temps, que a les sessions de l'Ajuntament
reusenc presidit per l'alcalde Jaume Simó Bofarull, el regidor Josep Roig
Padró, que a la vegada era el president de la comissió organitzadora de les
festes, demana que "aquestes festes haurien d'estar subvencionades per
l'Excel·lentíssim Ajuntament", pels beneficis que reportaran donat el
nombre de visitants que tindrien i per la seva banda el regidor sr. Salvat, li
replica que les despeses les haurien de pagar els industrials i comerciants,
que són qui en poden sortir més beneficiats.
Tornant a la prova, el circuit establert pels organitzadors tenia d’uns
117 quilòmetres. Per vigilar que els participants respectessin la regularitat
amb els seus vehicles es van establir tres controls, un a Falset; el segon a
Móra i el tercer a L’Hospitalet. D’altra banda els participants de la cursa
estaven dividits en dues categories: una per els automòbils de menys de 2,5 litres -20 HP i
l’altra per als de més cubicatge.
El diari “Foment”, publicava el 23 d’octubre de 1919: “Heu’s-aqui la
llista d’inscripció dels automóbils que han de pendre part a la cursa de
regularitat”:
1.- Anton Serra – Hispano Suiza I
2.- F. J. Pellicer – Elizalde I
3.- Josep Sabater – Elizalde II
4.- Francisco Padrol – Maxwell
5.- Joaquim Gibert – Willis Overland
6.- Anton Vilanova – Chevrolet
7.- Joan Vilanova – National
8.- Manuel Cuadrada – Elizalde III
9.- Jaume Prats – Stuk
10.- Anton de Barberà – Pilain
11.- Francisco Maduell – Hispano Suiza II
En un comentari al mateix rotatiu, el redactor escrivia que la
participació era de la majoria de cotxes que hi havia a la ciutat i, si es
fixaven amb els noms, corresponien a las famílies benestants, que es podien
permetre el luxi de tenir un vehicle.
Arribat el dia de la prova, la sortida dels participants era efectuada
des del carrer de Sant Joan a les nou del matí, amb la presència de nombrós
públic expectant per veure “els autos de la gran carrera automovilista de
regularitat”.
També segons el mateix rotatiu, la prova de regularitat va ser un gran
èxit, que segons els organitzadors hi van prendre part quinze “carruatges” i no
es va produir cap incident al llarg del circuit establert. Els participants van
arribar a la Plaça de Prim on finalitzava la prova amb un concert de la Banda
Municipal.
El jurat de la prova va trigar dos dies en donar a conèixer els
resultats de la mateixa, els publicava el
diari “Foment” i que van ser:
Primera categoria
Antón Serra (Hispano Suiza I), 110 punts
Antón Sabater (Elizarde I), 110
p.
Francesc J. Pellicer (Elizalde II), 106 p.
J. Miarnau (América), 104 p.
Segona categoria
Joaquim Gibert (Willy-Overland), 110 punts
Francesc Maduell (Hispano Suiza II), 109 p.
Manuel Cuadrada (Elizalde III), 108 p.
Joan Tarrats (América), 107 p.
D. N. Antonietti (Linade), 106 p.
Antoni Pedrol (Maxwell), 104 p.
Diego Vilanova (Chevrolet), 7 p.
Al final i, segons el diari “Foment”, els guanyadors de la primera
categoria van ser els senyors Antón
Sabater (Elizarde I) i Antón Serra (Hispano Suiza I), mentre que el vencedor de
la segona categoria era Joaquim Gibert (Willy-Overland), a qui se li lliuraria
la Copa «Ciutat de Reus».
Text ©Josep Maria Pàmies Martí
Fotografies ©Eduard Borrás Sotorra, Anton Pellicer i Antoni Escolá Gibert
(Centre de la Imatge Mas Iglesias)
Il·lustracions: Col·lecció autor; RACC; Barcelona Automobile; Arxiu Comarcal Baix Camp
Nota de l’autor: Algunes frases i/o paraules, no és que tinguin faltes ortogràfiques, només que les he volgut transcriure tal com s’escrivien a l’època.
