Pàgines



dilluns, 18 de març del 2019

Els cotxes d'època envaeixen, un any més, la blanca subur


Text: cochesafondo.net/redacció
Fotos: Manuel Castro, visitsitges.com, sitgesactiu.com i Foment de Sitges  

El Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona-Sitges es va concebre així fa sis dècades, motiu pel qual es manté la norma de què només entrin en concurs oficial els automòbils produïts fins al 1928 i motos fins al 1938. Per tal motiu, des de l'organització sempre es comprova que els participants compleixin amb uns requisits mínims de conservació o restauració abans de concedir-los un dorsal. I ha estat precisament aquest criteri el que ha atret, com cada any, a propietaris procedents de punts molt dispars de la geografia espanyola (Astúries, Barcelona, Biscaia, Castelló, Còrdova, Guipúscoa, la Rioja, Lleida, Madrid o Tarragona) i també d'Àustria o França, inclòs un Salmson Val 3 Sport de 1923 arribat de la regió de la Bretanya.




Enguany, Foment de Sitges, entitat organitzadora de la prova, tenia davant seu el repte de mantenir una inscripció nombrosa, de qualitat i internacional. Una tasca difícil, poder reunir un nombre de participants com el de l'any passat, perquè aquesta vegada no es comptava amb l'atractiu de celebrar una edició amb un nombre rodó. No obstant això, amb 71 cotxes inscrits (d'ells 66 formaven part de la competició oficial, per haver estat fabricats fins a 1928, i 24 eren centenaris), més 18 motos (totes elles fins a 1938). Entre els quals es van poder veure un Darracq de 1900, habitual del Barcelona-Sitges, serà la peça més antiga d'una col·lecció que comptarà amb exemplars com un ZL Zedel C16 de 1922, un Hispano Suiza T49 de 1924 o un Rolls-Royce Phantom I de 1926. També participarà més d'un Citroën Type A, el model que ha servit d'inspiració per al disseny de la imatge del Ral·li, que enguany ret homenatge al centenari de la signatura dels dos chevrons.


Aclarida la incògnita de la climatologia, una variable imponderable en les dates en què se sol celebrar el Ral·li, la primera preocupació dels participants era que els seus vestits lluïssin el millor possible. I és que una altra de les tradicions indestructibles de la prova és l'obligació per a conductors i acompanyants de vestir-se amb estil concorde a l'època del cotxe en el qual van fins a Sitges.
  

En joc hi havia els preuats premis a l'Elegància, el jurat el van formar Jacobo Menkes (responsable de la prestigiosa botiga de disfresses Menkes), Emiliana López (dissenyadora d'alta costura i vestits de núvia) i Thaïs Rocha (enginyera especialista en moda acabada d'arribar de Milà).


Cotxes com el Darracq de 1900 de Guillem Planas o el Berliet de Ramon Magriñá o el Wolseley Siddeley 14HP de José Orriols, tots dos de 1908, van afrontar la ruta amb una dignitat que no envejava el majestuós pas dels diversos Hispano Suïssa o Rolls-Royce presents en aquesta edició. Perquè, superin o no el centenar d'inscrits, en l'organització tenen clar que prefereixen la qualitat dels vehicles a comptar amb una llista extensa de models que no se sap si seran capaços d'arribar a la meta.


Una vegada a Sitges, el pas dels vehicles van fer un recorregut pels carrers del centre de la localitat que va finalitzar al parc tancat situat sota Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla.



Des d'allà, els participants van acudir a l'Hotel Dolce Sitges per celebrar el dinar de gala i el lliurament de premis i homenatges, fins passades les 18:00 hores aproximadament.

Al final hi va haver el lliurament dels diferents premis amb els següents guanyadors:

Premis a l'elegància
1. Núm. 51 - Ajuntament de Rubí (Ford, 1924)
2. Núm. 26 - Olga Torras (Rochet-Schneider 15000, 1919)
3. Núm. 45 - Jaume Nolla Gasulla (Gray, 1924)
4. Núm. 20 - Mercedes Freixa Alegre (España Torpedo T II, 1917)
5. Núm. 12 - Ajuntament de Barcelona (Renault Coupé de Ville, 1914)

Premi a l'elegància en moto
Núm. 17 - Alexis Llaveria (Cadillac Descapotable 4P, 1916)

Premi Memòria Gemma Toscas
Núm. 19 - Assumpta Arderiu Freixa (Hispano Suiza T-16 Coupé de Ville, 1917)

Premi a l'elegància infantil
Núm. 61 - Miguel Arrospide (Buick Standard Touring, 1927)

Millors motocicletes
1. Núm. 2- Francesc Roure Fernández (BSA L24, 1924)
2. Núm. 1- Genís Muntané (Peugeot P50, 1920)
3. Núm. 9 - Andreu González (BMW R35, 1936)

Automòbils més destacats segons la seva data de fabricació
Grup I fins a 1908
    1. Núm. 3 - Josep Prat Rusiñol (Renault AX, 1907)
    2. Núm. 6 - Jose Orriols (Wolseley Siddeley 14HP, 1908)
    3. Núm. 2 - Cesar Pau Alentorn (Panhard Levassor, 1907)
Grup II, entre 1909 i 1914
    1. Núm. 8 - Javier Martínez Montoya (Le Zebre, 1909)
    2. Núm. 12 - Ajuntament de Barcelona (Renault Coupé de Ville, 1914)
    3. Núm. 11 - Carla Martí (Hispano Suiza 8-10HP, 1914)
Grup III, entre 1915 i 1920
    1. Núm. 17 - Alexis Llaveria (Cadillac Descapotable 4P, 1916)
    2. Núm. 21 - Rudolf Ettel (Hispano Suiza T30 16 HP, 1917)
    3. Núm. 24 - Salvadó Berenguer (De Dion Bouton, 1918)
Grup IV, entre 1921 i 1928
    1. Núm. 29 - Paco Minguell Pàmies (Packard Six, 1921)
    2. Núm. 46 - Jaume Vila Serra (Hispano Suiza T-49, 1924)
    3. Núm. 57 - Mario J. Hernáez (Rolls Royce Twenty, 1926)

Premi RACC al participant més jove
Núm. 4 - Mireia Magriñà, 19 anys (Berliet, 1907)

Premi en memòria a Pere Arderiu
Núm. 6 - Jose Orriols (Wolseley Siddeley 14HP, 1908)

Premi “Amics dels cotxes veterans”
Núm. 57 - Mario J. Hernáez (Rolls Royce Twenty, 1926)

Premi Clàssic Motor Club del Bages al cotxe més antic
Núm. 1 - Guillem Planas (Darracq, 1900)

Premi Federació Catalana de Cotxes Antics al cotxe més emblemàtic
Núm. 4 - Ramon Magriñà (Berliet, 1907)

imatge

imatge