Text: Resum diferents agències/mitjans
Fotos/Flickr:
Mitchell McPherson
Han passat més de 10 anys des que la història de les dues rodes (però
sobretot BMW Motorrad) recuperés aquest tresor Art Decó que és la BMW R-7, obra
de disseny d'Alfred Boning el 1934.
El prototip, que mai ha deixat de ser-ho, es va fabricar en una època
on la societat estava absorta per les tendències i les línies de corrent que es
van generar al voltant del Art Decó, el moviment popular de disseny dels anys
20 i 30 que va influir dràsticament en tot, des de les arts decoratives fins a
l'arquitectura i el disseny gràfic i industrial.
En la seva designació interna dels models, BMW feia referència a ella
com R 205 i en algunes publicacions de la postguerra -incloent les pròpies de
BMW- es nomena a aquesta motocicleta com el prototip R17 o R 5. De fet, la R 7
era un model diferent, treball de l'enginyer en motocicletes Alfred Boning, que
va produir la R 7 per mostrar la capacitat de BMW tant en disseny com en
enginyeria, amb l'objectiu que es convertís en un model de producció. Va ser un
trencament radical amb el disseny habitual de les motocicletes de l'època:
tenia elements decoratius exteriors inclosos en el disseny, un xassís de tipus
pont d'acer estampat i, per primera vegada, forquilla davantera telescòpica.
La BMW R7 incorporava cures i avançats detalls per a la seva època com
un velocímetre digital amb un disc giratori inclòs en el propi far davanter
inspirat en els automòbils de prestigi de l'època. Encara que mai va arribar a
la sèrie, alguns dels trets del disseny de la BMW R-7 van ser recollits
posteriorment en altres models com la BMW R17 i R5.
Però tota la revolució del disseny de la R-7 no estava sol en la seva
estètica, sinó també en el seu nou motor que estava penjat de l'estructura de
tipus pont d'acer estampat, el motor M205/1. Tan diferent a la resta motors com
la pròpia R-7 a
les seves contemporànies. El nou bòxer refrigerat per aire de 800 cc havia de
portar a BMW cap a una nova direcció, de manera que va incorporar una sèrie de
solucions tècniques que van millorar molt les prestacions respecte als motors
de llavors.
Va ser
deixada de costat quan la Segona Guerra Mundial començava. La moto es trobava
bastant danyada, ja que havia estat durant dècades en una caixa de fusta. La
marca bavaresa va decidir tornar-li la seva glòria finançant un minuciós projecte
de restauració a càrrec del purista de clàssiques Hans Keckeisen i d'Armin
Frey, aquest últim encarregat de tornar-li la vida al seu cor bòxer. El treball
de restauració ha estat realment impressionant, i els resultats salten a la
vista.
