Josep M. Busquets i els grans premis de velocitat a
Salou dels anys '60
 |
| Busquets amb a Montesa Impala 175 |
Josep M. Busquets a la recta del passeig de les Palmeres (actualment de Jaume I)
Les proves motociclistes
encara van continuar alguns anys més, com ho demostra el trofeu que conserva
Bonaventura Carbó i que a la plaqueta que hi ha al
peu posa “Motorismo Salou 1962” .
El circuit salouenc començava al passeig de les Palmeres (ara de Jaume I el
Conqueridor) on hi havia el centre neuràlgic de la prova, organització,
direcció de cursa, cronometratge i l’aparcament dels participants, continuava
per girar cap el carrer de Madrid fins arribar al carrer Major, que feia el
revolt cap a la plaça Bonet, tocant al carrer Barcelona, pel que baixava fins
davant de la duana i tornava a enfilar pel passeig de les Palmeres. Era un
circuit gairebé rectangular i, segons els participants, el que valia era la
velocitat. Ventura Carbó recorda que “amb
nosaltres corria també Josep M. Busquets,
que ja era oficial de Derbi i corria amb una 74 cc”. Al llibre Rabasa Derbi, 1922-1987 es documenta aquesta
victòria de Busquets a la cursa de velocitat de Salou, a la categoria 75 cc,
disputada el 5 de setembre de 1962.
En un article publicat al
Diario Español, el dia 6 de setembre de 1962, el cronista escrivia: “En el bello circuito
urbano de Salou, con un perímetro de 1.500 m ., se corrió ayer por la tarde la prueba
de velocidad reservada a máquinas ‘turismo de serie hasta 125 cc y puntuable
para el Campeonato de España, amen de las reservadas a velomotores hasta 75 cc,
la de Sport Nacional y la de Competición, abierta a máquinas de fuerza libre”. En aquest mateix article
s’explica que la primera cursa va ser conjunta, però amb classificacions
separades de les motos “turismo serie” i “velomotores”, donada la poca participació en
cada una d’elles, set i tres, respectivament. En “velomotores” només en van participar tres,
tots sobre motos Derbi, que va ser una gran demostració del corredor del Moto
Club Tarragona, Josep M. Busquets,
que va dominar la cursa. Els resultats d’aquestes curses, en “turismo de serie hasta
125 cc”, la
victòria va ser per Bonaventura Carbó (Bultaco) seguit de Josep M. Sanahuja
(Bultaco). Pel que fa als “velomotores
hasta 75 cc”, el triomf va ser per Josep M. Busquets, seguit de José Bermúdez i
de José Gomáriz, els tres amb Derbi.
Lluita entre Busquets (1) i Fargas (31) al revolt d'entrada al carrer Madrid.
La cursa de “Sport Nacional” va tenir vuit participants
i va ser molt emocionant, com s’explica a Diario Español, per la lluita que es
va establir entre Rafael Domingo (Bultaco) i l’italià que se’l coneixia amb
pseudònim de “Topo” (Ducati), deixant darrera a Ricardo Fargas (Ducati), Andrés
Magaz (Bultaco) i Josep M. Busquets (Derbi) i que participava sense dret
classificació. La cursa va ser guanyada per la Derbi de competició de Busquets, que ja no va
pujar al podi. El mateix Josep M.
Busquets recorda, que s’ho passaven molt be i que amb la Derbi 74 de la fàbrica, que
portava ell, guanyava gairebé en totes les curses que participava. Després de
la picabaralla entre Domingo i “Topo” de l’inici de la cursa, les coses canvien
i l’italià passa a dominar la prova, seguit de Fargas, Magaz i Domingo,
posicions en les que finalitza la cursa. Per últim i per tancar la jornada
motociclista de la
Semana Deportiva de Salou,
es disputa la cursa de motos de “Competición
y fuerza libre”, que va dominar Jorge Sirera amb una Montesa 175 cc, tot i
que es va haver de retirar al trencar-se-li el cable de l’accelerador,
emportant-se aleshores la victòria l’italià “Topo” (Ducati), al segon lloc va
finalitzar Ricardo Fargas (Ducati), al tercer Josep M. Busquets (Montesa), seguit de José Luis Aguilar (Bultaco),
quart; Miguel Quintas (Bultaco), cinquè; José Mª Quintero (Bultaco), sesè, i
Rafael Domingo (Bultaco), setè. La crònica d’aquest esdeveniment esportiu la
finalitzava el periodista escrivint, que “Un
gran éxito del Moto-Automóvil Club ‘Reus’ y de las autoridades de Vilaseca y
Salou presididas por su alcalde el amigo Molas”.
Bonaventura Carbó, va ser
un dels reusencs que hi va participar en dues ocasions i en una d’elles en va
ser el guanyador, amb una Bultaco 125 cc, perquè “resultava més econòmic córrer a la categoria de motos nacionals de sèrie,
que no es podia modificar ni millorar el rendiment del motor”, explicava.
Carbó recorda que aquelles curses eren molt divertides i s’hi respirava molt
bon ambient. Com anècdota, Carbó recorda que “aleshores ja era obligat anar amb un vestit de pell per córrer en
proves de velocitat. Una de les vegades, em va venir un mecànic de Tarragona,
que em va demanar el meu vestit de pell perquè si no el portava no el deixaven
participar. Quan va acabar la cursa me’l va tornar”.
El soci del MAC Reus Jaume
Casals, que era del grup de senyalització de la prova, explica com anècdota,
que: “en una ocasió em trobava a la cruïlla entre el carrer de Madrid i el
carrer Major, tancant el pas dels cotxes i se’m va presentar el metge de Salou,
que aleshores era el Dr. Punset, pare del pensador Eduard Punset, que volia que
el deixés passar, que li era igual el que hi havia, però que volia passar”.
Manel García, també dels primers socis del MAC Reus, també va ser participant en una d’aquestes proves i la recordava amb una mica de disgust,
ja que va trencar el motor de la seva moto durant la competició, “era al revolt que hi havia per sortir de la
plaça Bonet cap al passeig de les Palmeres. Va ser un disgust, quan acabava de
treure la moto del mecànic, que en teoria me l’havia arreglat i deixat a punt
per la cursa”.
Fotos cedides per Josep Mª Busquets
Text extret del llibre: MAC Reus, 50 anys units per una passió
