 |
| Pere Xammar i Joan Ramon Aragonés exultants deprés de guanyar |
Era el mes de juliol
de 1977, quan començava a col·laborar a la revista SOLO MOTO i el meu primer
reportatge va ser una entrevista amb dos joves reusencs, més o menys de la meva
edat i que ens coneixíem de l’ambient motociclista i, com no, del Moto
Automòbil Club Reus. Eren el Pere Xammar i el Joan Ramon Aragonés (l’ordre no
implica quin dels dos es millor que l’altra).
 |
| Pep Núñez, de Moto Líder, treballant a la Bultaco. Joan Boqué i Aragonés ho miren |
La trobada va ser el
bar “La Flama”, que hi havia als baixos de la casa Sardá, a l’avinguda Prat de
la Riba. Un lloc mític on es reunien gran part dels aficionats a les motos d’aquella
època. Tot menjant un pa amb tomaca, vam anar parlant de la que seria la
primera entrevista amb dos campions reusencs, de la seva experiència i les
seves dificultats i/o inconvenients tinguts a la cursa.
 |
| Mecànics i pilots: Pep Núñez, Joan R. Aragonés, Pere Xammar i Antoni Chillida |
Ja han passat quaranta
any d’aquell esdeveniment motociclista, que es va comentar molt a Reus i que va
portar a la popularitat als dos joves motociclistes reusencs, el Pere i el Joan
Ramon. Havien guanyat la categoria dels 250 cc a les mítiques “24 hores de
Montjuïc”, victòria que també els comportaria adjudicar-se el Campionat d’Espanya
de resistència d’aquell any, una fita que no oblidarien.
 |
| Aragonés i Núñez comprovant l'alineació de la moto |
Entrevistes als diaris
locals, revistes nacionals, a la ràdio, explicant la seva experiència. No era
la primera vegada que participaven en aquesta competició, hi havia participat l’any
anterior i també el posterior, però sense el mateix èxit.
Joan Ramon Aragonés en plena cursa
Van
ser uns dies atrafegats i que, gairebé, tothom els felicitava. Ells, amb 22 i
24 anys, estaven satisfets i agraïts als que els havien ajudat, doncs un triomf
així no s’havia viscut mai a la ciutat.
L’anada a participar a
les “24 hores de Montjuïc” era un projecte que va reunir a un bon grapat d’amics
i coneguts, que amb molts il·lusió van carregar els cotxes i/o furgonetes amb
la moto, els recanvis, tendes de campanya, menjar, beure ....... i molta il·lusió. Tot per passar
gairebé tres dies, entre entrenaments i cursa a la muntanya de Montjuïc.
 |
| Pere Xammar en un dels revolts del circuit de Montjuïc, de matinada |
Nervis, cansament,
son, calor ..... de tot van aguantar el nombrós grup de reusencs, que després de
la victòria van saber gaudir-ho, de tal manera que ara, 40 anys després s’han
reunit, molts d’ells, en un dinar Ca Vidal de Perafort, per rememorar aquella
jornada i aquell èxit.
