Motor Ibérica, noranta-set anys produint automoció a Barcelona

Ford Motor Ibérica fou la segona filial a l'estat espanyol de la multinacional americana Ford. Instal·lada a Catalunya el 1923 (concretament, al número 149 de l'Avinguda Icària del Poblenou de Barcelona) i constituïda com a Ford Motor Ibérica, SA el 1929, l'empresa tingué activitat fins al 1954, any en què es dissolgué i donà lloc a la nova societat Motor Ibérica, SA, fabricant dels camions i tractors Ebro.

El 1920, Ford establí la seva filial espanyola a Cadis (Ford Motor Company, S.A.E.) i tres anys després, el 1923, l'empresa es va traslladar a Catalunya i va muntar la fàbrica al número 149 de l'Avinguda Icària del Poblenou de Barcelona. El 1929 es dóna entrada, per primera vegada, a capital espanyol en l'accionariat canviant-se la denominació a Ford Motor Ibérica SA. Entra a la borsa espanyola i passa a dependre administrativament de la Ford anglesa amb la qual es signen tots els acords d'utilització de patents i models. Acabada la guerra civil espanyola, Ford Motor Ibérica va subsistir amb la fabricació de recanvis per als vehicles d'abans de la guerra i la comercialització de gasògens. El 1953, en veure que el règim apadrinava les noves empreses SEAT i FASA-Renault, Ford renuncià finalment a la seva presència al país i el 1954 vengué la seva participació en l'empresa. La companyia resultant, plenament nacionalitzada, es va anomenar Motor Ibérica, SA.

Motor Ibérica va créixer durant les dècades de 1960 i 1970 tot fabricant camions, tractors i una extensa gamma de productes sota la marca comercial Ebro, inicialment amb motoritzacions Ford i, d'ençà de 1965, Massey Ferguson, empresa que adquirí el 36% de les accions de la companyia. El 1967 l'empresa es traslladà a les instal·lacions que ocupa actualment Nissan Motor Ibérica a la Zona Franca.

El 1979, Massey Ferguson va vendre la seva participació en Motor Ibérica a Nissan Motor Company. Motor Ibérica començà aleshores a emprar tecnologia Nissan i a fabricar productes netament japonesos, com ara el Nissan Patrol i la Nissan Vanette. Durant la tardor de 1982, la multinacional japonesa augmentà la seva participació del 36% que tenia al 53%.

El 1986, arran de l'adhesió d'Espanya a la CEE, Nissan va prendre el control total de Motor Ibérica (se'n quedà el 80% de les accions) i l'empresa canvia de denominació, aquest cop a Nissan Motor Ibérica.

A partir de 1987, la marca Ebro es va anar fent cada cop més irrellevant fins que arribà a ser substituïda definitivament per "Nissan".

A mitjan dècada de 1980, la incorporació al Mercat Comú va provocar la liberalització del mercat de l'automòbil a l'estat espanyol, i per tant va ser possible la importació de cotxes d'altres països comunitaris.

A data de 2008, després d'entrar en l'òrbita de Renault, els vehicles Nissan i els Renault han unificat les seves plataformes i complementen els seus motors mantenint una imatge i estructura diferenciades. Es comercialitzen per separat i Nissan s'ha convertit en una marca complementària de Renault. Les factories de Barcelona han substituït la fabricació de les Vanette pels Renault Trafic, i les seves corresponents versions comercials de Nissan i Opel.