 |
Reus, 17 d'abril de
1921, Antonio Cácharo es disposa a prendre la sortida. En la part dreta de la
fotografia, es veu, amb un paper a la mà, a Joaquín Dalfau, futur president del
Real Moto Club de Catalunya i que en aquesta carrera actuava com a comissari de
sortida.
|
Text: ©Àlex
Vergés (Historiador del motor)
Fotografies: Arxiu de l'autor
Fotografies: Arxiu de l'autor
URSUS (ós en llatí) és l'obra d'Antonio Cácharo Bonet, perit industrial
català que era el director dels "Tallers Cácharo" situats
originàriament al carrer Dos de Mayo nº 65 del barri del Poble Nou de
Barcelona. Aquests tallers estaven dedicats a la reparació d'automòbils i
motocicletes en general, encara que en 1918 i a causa del seu fervor esportiu
(Cácharo era soci del Real Moto Club de Catalunya) havia fabricat una
motocicleta de carreres que va batejar amb el seu cognom. Aquesta CÁCHARO, a la
qual se li va afegir un sidecar, va ser inscrita en la Pujada en Costa a la
Conrería del 17 de març de 1918 i estava equipada amb un motor bicilíndric (75
x 89) de 786 c. c. i 6 cavalls de potència i la transmissió de la qual es
realitzava mitjançant una corriola extensible.
El 1919,
els "Tallers Cácharo" es traslladen a Tarragona i és en aquesta
ciutat on es construirà l'URSUS. A Tarragona, Antonio Cácharo crea un establiment, ampli i ben
equipat, situat en la carretera de Barcelona nº 27 i l'activitat principal de
la qual és la reparació d'automòbils i la construcció i reparació de tota
classe de motors i maquinària. El més curiós és que entre totes les activitats
a les quals es dedica, les capçaleres de les seves cartes nomenen als
"Tallers Cácharo" amb l'excessiu títol de Fábrica Nacional de
motocicletes i cyclecars. Excessiu, si, perquè la seva producció mai va sobrepassar
els limitis del merament testimonial, i obeeix més a una ambició esportiva que
a un seriós plantejament industrial.
Antonio
Cácharo construeix una nova motocicleta, aquesta vegada equipada amb un motor
monocilíndric (85 x 88) de 499 c.c. i 3'5 cavalls de potència. Aquesta CÁCHARO
participa sense cap classe d'èxit en la Prova del Quilòmetre Llançat celebrat
en la rodalia de Reus (Tarragona) el 17 d'abril de 1921, sent pilotada pel seu
amic Juan Miquel Carreras (Miquel és cognom). És precisament en aquesta prova on
apareix per primera vegada l'URSUS.
El URSUS
Es tracta d'un senzill autocicle propulsat per un motor bicilíndric de
construcció pròpia (vegeu característiques) de carrera llarga (85 x 97),
d'1.100 c. c. i 8 cavalls de potència, la transmissió de la qual es realitzava
a través de corretges. Aquest sistema de transmissió, àmpliament utilitzat per
DAVID i efímer per DyG, J.B.R., DOBI o SALVADOR, denota l'esperit motociclista
d'Antonio Cácharo que aplicava aquesta tècnica en les seves motocicletes.
Aquest esperit es reflecteix també en la fuita, en forma de megàfon i situat en
la part inferior del xassís. Ho espartà de la seva carrosseria, amb excessives
línies rectes i simples parafangs, unit a la senzillesa del xassís i el seu
tren davanter, aquest últim molt bé resolt, confereixen l'URSUS un aspecte
realment antiquat. Si l'URSUS hagués estat presentat en 1915 o 1916 és molt
probable que haguera causat sensació, però en 1921 va passar totalment desapercebut.
Inscrit per Antonio Cácharo en la categoria Autocicles de Turisme del
Quilòmetre Llançat anteriorment citat, la seva participació en aquesta prova no
pot ser més decebedora, realitzant el pitjor temps dels 31 pilots classificats
(incloent-hi motocicletes i sidecars).
De fet l'URSUS va passar
tan desapercebut, que ni tan sols el seu propi club, el Real Moto Club de
Catalunya, li va dedicar cap esment en la ressenya de la carrera publicada en
la seva revista oficial Auto-Moto.
És molt possible que Antonio Cácharo construís aquest autocicle amb
vista a una possible participació en l'I Trofeu Armangué, carrera de velocitat
per autocicles que es va celebrar el 29 de juny de 1921, quan ja des del mes de
gener se sabia que aquesta carrera se celebraria a la mateixa ciutat de
Tarragona. En qualsevol cas, Cácharo no va presentar mai la inscripció de
l'URSUS per a aquesta carrera, ni va inscriure cap de les seves CÁCHARO en el
Campionat del Real Moto Club de Catalunya, celebrat el mateix dia i en el
mateix circuit i ningú (la premsa) ho va trobar a faltar.
L'URSUS no torna a aparèixer en cap carrera d'autocicles. Sembla
tractar-se d'una de tantes marques espanyoles condemnades a l'oblit. Fins al
punt que en el mes de novembre de 1921, quan la Junta Directiva del Real Moto
Club de Catalunya realitza un llistat de constructors espanyols que puguin
estar interessats a participar en l'II Trofeu Armangué, a celebrar novament a
Tarragona el 21 de maig de 1922,
l 'URSUS no figura entre ells.
NO OBSTANT AIXÒ...
Organitzar una carrera internacional a 100 quilòmetres de Barcelona,
suposava un gran esforç per al Moto Club, per la qual cosa es va crear una
"Delegació de Tarragona" formada per alguns socis del R.M.C.C. que
residien en la Imperial Tàrraco i que estava presidida per Lluís Bonet Amigó
(Antonio Cácharo, encara que era soci, no formava part d'aquesta comissió).
Lluís Bonet era l'encarregat de les gestions amb les autoritats locals
i es va preocupar de tots els aspectes referents al circuit, convertint-se en
l'"ànima" de la carrera. Aquest treball va generar una multitud de
comunicacions entre Bonet i el Moto Club, la majoria via postal i telegràfica.
En una d'elles, datada a Tarragona el 6 de febrer de 1922 i dirigida a
Cessar Viamonte (Secretari del Reial Moto Club de Catalunya) Bonet exposa:
"És gairebé segur la inscripció d'un cotxe URSUS construït aquí.
És aquell atuell que va prendre part en el quilòmetre llançat però al que hi
han col·locat un motor Ballot (com els David d'Andreu i Moré). Solament ho he
vist un dia i m'ha causat bona impressió. Vaig a veure si m'ho deixen provar
per tenir una opinió més concreta d'aquest. Amb aquest motor pot fer un bon
paper, és clar que depèn molt de les mans que ho condueixin."
 |
| Reus, 17 d'abril de 1921, Antonio Cácharo i l’URSUS en plena acceleració. |
L'URSUS havia tornat a aparèixer, i Bonet ens confirma l'evolució del
prototip original (no es pot afirmar que es construís més d'un exemplar), amb
el muntatge d'un motor francès Ballot de 4 cilindres i 1.094 c. c. Aquest motor
era usat habitualment per la marca DAVID, i encara que aquesta última també
muntava motors Ballot de 1.600 i 2.000 c. c., cal suposar que l'URSUS equipava
el motor de 1.094 c. c., ja que en cas contrari, Bonet no hagués previst la
seva possible participació en una carrera d'autocicles (el límit reglamentari
dels mateixos estava en els 1.100 c. c.).
Finalment, Antonio Cácharo no va poder inscriure l'URSUS en l'II Trofeu
Armangué de 1922. Ja que li havia muntat un amb un motor Ballot (4 cilindres, 59 mm x 100 mm = 1.093 cm³, 8 CV ~
35 HP) i amb ell pensava disputar aquesta prova. Però va estar a punt, així
que va decidir participar com a mecànic-copilot de Lambert Pöcher en aquest
Austro-Daimler Sascha nº 20, mentre que el seu amic Juan Miquel Carreras va fer
les mateixes funcions de mecànic-copilot d'Alfred Neubauer en l’altra Austro-Daimler
Sascha nº 19.
Antonio Cácharo de mecànic-copilot
amb Lambert Pöcher i el Austro-Daimler Sascha nº 20,
al II Trofeo Armangué de 1922. (Foto Col·lecció Briansó-Claret-Vergés)
Alfred
Neubauer amb Austro-Daimler Sascha nº 19 acompanyat de Juan Miquel Carreras
fent les funcions de mecànic-copilot, a la mateixa competició.
(Foto Col·lecció Briansó-Claret-Vergés)
Característiques Tècniques de l’URSUS
Motor: 1921 (Cácharo ?) 2 cilindres de 85 x 97 mm (1.100 cc) 8 HP
Motor: 1922 Ballot 4 cilindres (1.094 cc)
Canvi de marxes: continu, transmissió per corretges.
Frens: Mecànics de tambor sobre les rodes posteriors, accionats pel fre
de mà.
Adreça: Cargol infinitat.
Suspensió: Ballestes semielíptiques davant i darrere (cantilever?)
Rodes: Metàl·liques intercanviables
Pneumàtics: Pirelli 650 x 65
*Citem 1921 i 1922, en ser aquestes, les primeres dates de les quals es
té constància, no hi ha cap informació que indiqui que no poguessin ser 1920 i
1921.
*El motor Cácharo podria tractar-se en realitat d'un Blumfield 2
cilindres de 85 x 96 mm
i 1090 cc, marca utilitzada ocasionalment per DyG en 1914 i amb gran èxit per
DAVID en la carrera Barcelona-Madrid-Barcelona de 1916. Això, i l'antiquat del
seu aspecte, pot fer pensar que el URSUS és un vell DAVID molt modificat. No
obstant això la posició tan avançada de la corriola de transmissió sembla descartar
aquesta hipòtesi.
 |
| El Garatge Cácharo a la Tarragona de 1960 |
Motos Cácharo
Per ©Francisco Herreros a ABC de la motocicleta
española
Cácharo fou una marca catalana de motocicletes de velocitat, fabricades
a
Tarragona entre 1918 i 1921 per J. A. Cácharo (creador també de l'autocicle
Ursus). Les Cácharo anaven equipades amb motor bicilíndric de 750 cc i el canvi
de velocitats era per politja extensible.
Alguna font motociclista cita 1922 com l'últim any de producció de les
motocicletes CÁCHARO. Difícil és conèixer el nombre d'exemplars construïts o
comercialitzats i més complicat és saber si l'URSUS va ser construït en més
d'una unitat. Antonio Cácharo va seguir al capdavant dels "Tallers
Cácharo" i els seus locals van seguir sent freqüentats pels seus companys
del Real Moto Club de Catalunya, en les nombroses competicions que aquest club
va organitzar a la província de Tarragona. (©Àlex Vergés)
Prueba
del Kilómetro Lanzado
17 de
Abril de 1921
Localització:
Carretera de Alcolea de la Pineda a Tarragona, entre els quilòmetres 384 i 385, a la sortida de Reus
(Tarragona ), a l'altura del Barranc d’en Boix i el Pi de Bofarull.
Organitzador: Real
Moto Club de Catalunya, amb la col·laboració del Club Reus Esportiu
Temps: Sec i
assolellat, vendaval “els resultats tècnics no han afavorit als concursants,
per no compensar en cap manera el vent favorable d'anada la resistència enorme
oposada a la tornada”
Inscripció: 49 pilots
inscrits (incloent motos, sides i autocicles) /33 participants/31 classificats
Millor temps
(motocicletes): Juan Antonio Orús (Motosacoche) 98’360 Km/h
Millor temps
(sides): Patricio de Satrústegui (Indian) 89’552 Km/h
 |
| Una imatge del Garatge Cácharo el 1988. Foto d’Anton Roca |
